El Sinyol és un nen que viu amb els pares al mig del bosc. Un dia el rei apareix a casa seva atret per la qualitat dels instruments que construeixen amb la fusta dels arbres. El rei quedarà tan encisat amb el so, però sobretot amb la melodiosa veu de la Solfa, la mare del Sinyol, que se l’emportarà a palau junta amb el Hans, el seu marit, perquè cantin i fabriquin instruments pels seus músics. El Sinyol es quedarà sol i trist. Quan li arriben noves de que la seva mare té una malaltia estranya, el Sinyol va a consultar un vell savi, que li diu que a la seva mare només la pot curar una cançó. Una cançó màgica. El Sinyol surt del seu poble a buscar-la. En el seu camí trobarà nous amics i coneixerà noves cançons, cadascuna amb una utilitat particular. Veurem si alguna d’elles serà la cançó màgica…

Cada episodi conté una cançó al final. Prem per REPRODUIR:

1. PRESENTACIÓ i «Tu ets el meu món»
2. FELICITAT ESTRONCADA i «Cançó de caminar»
3. COMENCEM A CAMINAR i «El Pere a la banyera»
4. CAP A BONASSON i «La lluna et canta»
5. UNA MICA DE POR i «Poca por»
6. CAMÍ DE MELODIA i «A la rotllana»
7. APRENENT A L’ESCOLA i «Bon profit!» i «Cançó de recollir»
8. LA VIOLETA i «Les fases de la lluna»
9. UNA ALTRA COVA i «Si tu ets al meu costat»
10. EL POL I EL POBLE INDECÍS i «La cançó de decidir»
11. CAPÍTOL FINAL i «Adéu, adéu»

Prem per REPRODUIR

1. «Ets el meu mon»
2. «Cançó de caminar»
3. «El Pere a la banyera»
4. «La lluna et canta»
5. «Poca por»
6.  «A la rotllana»
7. «Bon Profit!»
8.  «Cançó de recollir»
9. «Les fases de la lluna»
10.  «Si tu ets al meu costat»
11. «Adéu, adéu»

• Text, melodies, lletres, narració, veu cançons, edició de vídeo i producció executiva – AMADEU SOLERNOU 
• Direcció musical, orquestració, arranjaments i producció musical – LUÍS M. CARMONA
• Il·lustracions de la portada i llibret del CD, també usades en els videos – GEMMA ENRICH
• Maquetació DC – ESTHER VIADER
• Correctora lingüística – ANNA GARRIGA

          Cap a finals del 2001 el meu fill Blai tenia tres anys i mig. Ja havia agafat el costum d’inventar-li contes a demanda, improvisant-los segons quatre premises que ell marcava. Va ser en aquella època que vaig començar a escriure aquesta història, recordo que ho feia en els temps morts al camerino quan actuava al «FULL MONTY». La idea feia temps que em ballava pel cap. Volia dedicar-li al Blai aquell conte i per això els personatges tenien noms d’amiguets, parents, professors i, fins i tot, el seu. Durant el 2002 li vaig anar donant forma fins que a principis d’estiu la tenia més o menys embastada. Em vaig presentar a cal Lluis Carmona amb unes quantes melodies i l’atracament a mà armada que suposava demanar-li que les orquestrés, arrangés, i gravés. No tan sols va acceptar, sino que va fer l’excel·lent treball que podeu escoltar a les cançons. El seu mèrit és doble si considerem que la gravació de la música la va fer exclusivament en un teclat ROLAND M1 (o era T1?) Paral·lelament, vaig enganyar també a la Gemma Enrich perquè em fes les il·lustracions. A la vista està el seu saber fer. Encara guardo els originals de les làmines pintades a mà. L’Anna Garriga, mentrestant va acceptar fer-me la correcció lingüística. 

          Quan al Novembre em disposava a enregistrar amb calma narració i cançons, el meu sistema de gravació va petar. La meva idea era planxar els CD’s i vendre’ls a la fira de Reis de la Gran Via de Barcelona. Allò va ser un entrebanc majúscul. A sobre el procés de maquetació, que pensava que seria barat, me’l pressupostaven bastant caret. Jo ja estava deixant de pagar el lloguer d’Octubre per a poder pagar les còpies de CD i la llicència de la fira. El tema de la maquetació me’l va solucionar el meu amic Eddy Collins, en pau reposi. En veure’m deprimit pel més que possible fracàs de la producció, em va presentar l’Esther Viader, tot demanant-li que m’ajudés… I em va fer la maquetació gratis! A principis de Desembre, finalment, també a través de coneguts, vaig trobar un estudi on gravar a bon preu. D’una tirada vam fer les narracions i les cançons un dia on la meva veu no estava en les millors condicions. Amb la sorpresa que, al final de la sessió, vam descobrir que la gravació ultrapassava amb escreix els 80′, màxim que pot suportar un CD. Aquella nit me la vaig passar retallant i retallant el text per tal que hi cabés. L’endemà, sense apenes dormir vaig fer altre cop la narració, òbviament amb un estat pitjor que el dia abans. I el resultat del CD és el que podeu escoltar. No vaig quedar mai content de la meva interpretació, però vaig posar-lo a la venda a la Gran Via… Amb gran èxit. Vaig recuperar la inversió, vaig pagar els lloguers, vaig guanyar quatre cuartos i encara els vaig poder pagar una mica als col·laboradors. 

          Després, la distribució dels CD’s ja va ser una altra cosa. Era una empresa massa gran per a mi sol i, secretament jo pensava que ho havia de tornar a fer amb més qualitat. A més, en aquella època, el format CD ja anava de baixada. Tot plegat va comportar que no en fes més còpies i que «La cançó màgica» només la sentissin unes duescentes-cinquanta famílies, tantes com còpies vaig fer, si mal no recordo. Sé que a moltes cases es va escoltar moltes vegades perquè m’ho han fet arribar. I saber que les meves cançons formen part del repertori de la infància d’aquells nens és una de les coses que em fa més feliç en aquest mon.

          Quan el Març del 2020 ens van tancar a casa, després d’un parell de mesos de desconcert, vaig pensar que potser era el moment de posar al dia el conte. No tenia possibilitat de regravar-lo, però sí que podia enriquir-lo, així que vaig cercar uns pianos clàssics per acompanyar les narracions, uns efectes de so puntuals, unes imatges sense drets per il·lustrar una mica la història i, aprofitant les meravelloses il·lustracions de la Gemma Enrich, fer una mena de videoclips amb les cançons. El resultat final és el que podeu veure al meu canal de Youtube, on us adrecen els enllaços dels apartats de reproducció. Espero que en gaudiu i, si és així, que en feu ressò reenviant el link als vostres contactes. Us estaré eternament agraït.