EL FOLLET DELS DESITJOS
Es tracta d’un espectacle per a tots els públics narrat a traves de multitud de tècniques escèniques.
Gràcies a la versatilitat de la LAURA JARDÍ, actriu protagonista, la història es narra usant:
Interpretació actoral, dansa, pantomima, acrobàcia, titelles, malabars i màgia.
Tot això per explicar com els desitjos afecten la nostra vida…
Qui no ha tingut mai un desig? Per què tenim desitjos? Quins desitjos tenim? Els desitjos et fan ser més feliç? És bo desitjar?
Un follet molt curiós descobreix que, no tan sols no té desitjos, sinó que no sap què són. Amb l’ajut del públic viurà una increïble aventura que el portarà a dins del mateix pou dels desitjos. Aquest viatge, ple de perills, magia i emoció, el portarà a entendre la naturalesa dels desitjos i a aprendre que, n’hi ha de bons i de no tant…
Autors: Laura Jardí i Amadeu Solernou
Direcció: Amadeu Solernou
Intèrpret: Laura Jardí
Manipulador, regidor: Vincent Bacuzzi
Rutines, trapezi i acrobàcia: Laura Jardí
Cançó: Amadeu Solernou i Luis M. Carmona
Escenografia: Contes Tació
So i llums: A. Solernou
Fotos: Ulls i Pere Thomas
Disseny Gràfic: Jordi Jardí
Vestuari: Tsubi Du
Era per l’any 2006 que la LAURA JARDÍ em va mostrar un espectacle de petit format sobre els desitjos. Apuntava coses molt interessants i jo li vaig proposar engrandir-lo. Posar-li escenografia i elements escènics, i portar-lo a escenaris de mida mitjana. Ella va acceptar la proposta i així va ser com ens vam posar mans a l’obra. Jo vaig reescriure el text i entre els dos vam fer l’escenografia. El treball de la Laura en la pintura, va ser fantàstic. Però el millor va ser com va aconseguir créixer per omplir l’escenari amb la seva presència i, usant totes les seves capacitats, interpretar aquest Follet meravellós de manera magistral.
L’espectacle es va estrenar al 2006 i se’n van fer unes quantes representacions a Barcelona i Sant Feliu de Guíxols. Després d’haver-nos promès l’admissió a la Fira d’Igualada, que suposava la possibilitat d’entrar al circuit, ens van deixar fora a última hora. Així vam perdre l’oportunitat de seguir-la fent amb un mínim de continuïtat.

















